Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)

Segons F. Caula (Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, Olot 1935, pàg. 70), a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre (“stadium de Pulcro Vespere”). Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre (documentat entre els anys 1195 i 1229), el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament. Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers; en aquest cas deixava a l’orde el cavall, la llança, l’escut, l’espasa, el capell i la resta de l’armadura. Si moria al bisbat de Girona, havia d’ésser sebollit a Sant Joan les Fonts, i deixaria a l’església d’aquest lloc, als seus preveres i al priorat que hi havia, uns centenars de sous. També era d’aquesta família Berenguer de Bellvespre, que apareix documentat vers l’any 1257. Sibil·la de Bellvespre es casà amb Pere de Roca. Llur fill, Ramon de Bellvespre, declarà el 1312 que posseïa en feu, pel rei, la vegueria i batllia de Castellfollit de la Roca, després d’haver-ho comprat a Dalmau de Campllong. Els Bellvespre també tenien dues terceres parts del delme de Sant Joan les Fonts. Segons Manuel Grau (Manuel Graui Monserrat: LOS judíos y la nobleza en el antiguo condado de Besalú (siglo XIV), a “Annals 1978”, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot 1979, pàgs. 53-54), vers l’any 1310, Ishaq Carauita de Porta, jueu, va absoldre Ramon de Bellvespre, fill del cavaller Pere de Bellvespre o de Roca, i la seva muller Agnès —i també Ramon de Pompià i Guerau, com a fiadors— del deute de 110 sous (més 20 sous de lucre). L’any 1344, Bernat de Bellvespre i Jaume de Puigalt d’Estela, a l’Empordà, havien contret un deute amb el jueu Ishaq Scapat de Girona de 36 sous. Aquest deute fou pagat el 1351, quan Bernat ja era mort, per Bernat d’Estela, que actuà com a tutor de Garsenda de Bellvespre. Encara sabem, segons Manuel Grau, que L’any 1378 Ramon de Bellvespre i Guillem de Terradelles, de la parròquia d’Estela, devien a Maimó de Piera, de Besalú, 100 sous.