Resultats de la cerca

Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana…

Tot i que el lloc no és esmentat fins el 922, l’any 882 l’església formà part de les donacions que el bisbe de Girona Teu-ter efectuà a la canònica gironina Més tard, l’any 1032 apareix, en la donació d’un alou al terme de Fornells, feta pel vescomte de Cardona i ardiaca de Girona Eribau al prevere Guadamir L’any 1040 el mateix Eribau, esdevingut bisbe d’Urgell, poc abans de morir féu donació d’un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages També és esmentada l’any 1362 L’edifici actual sembla que data de la segona…

Avui totalment perdut, el castell de Murcarols era prop de la masia de Murcarols Documentat des del segle XIII, era regentat per una família que portava aquest mateix nom en la documentació apareix amb les formes Murterols, Merterols, Murcurols i Murchurols Dins el recinte del castell hi havia l’església de Santa Maria de Murcarols i algunes cases no fou, però, un castell termenat sinó una fortalesa, els senyors de la qual eren feudataris dels barons de Pinós, senyors de Bagà L’any 1254 el fill bastard de Galceran de Pinós, conegut amb el nom de Bord de…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de Tesà, cavaller…

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…

La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188 L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers El 1381 el castell de Montcortès…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i clergues Totes…

Actualment no resta cap vestigi del castell de Pacs i és molt difícil poder esbrinar el lloc on era situat, ja que no s’ha trobat cap indici fidedigne que ens pugui assegurar el seu emplaçament Pacs apareix en la documentació per primera vegada l’any 990, data en la qual s’esmenta la via que condueix a Pacs, dintre el terme d’Olèrdola Al principi del segle XI el domini del castell era de Gombau de Besora, pare de Guisla de Santmartí i gran magnat de la cort comtal Aquest personatge signà com a Gombau de Pacs el 1020 en la resolució d’un judici celebrat a Olèrdola En morir, la…