Resultats de la cerca

Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment 1895 Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60 000 madrilenys, que motivà la seva dimissió Publicà una Colección de discursos políticos 1889 i Manual de astronomía popular 1896

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser…

Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una estabilitat…

Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa'īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa'īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a obrir un canal a Panamà…

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris…

Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort…