Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya
mofeta
Geologia
Una de les últimes manifestacions de l’activitat volcànica, consistent en una deu de diòxid de carboni que surt de l’escorça terrestre.
Una font d’aquest tipus ha estat cèlebre a les rodalies de Pozzuoli, prop de Nàpols Itàlia, a l’anomenada “gruta del gos”, on el CO 2 , concentrat prop de terra perquè és més dens que l’aire, motivà l’asfíxia de molts gossos que allí entraven La mofeta més important és a l’illa de Java
Antoni Oliver Gras
Futbol
Dirigent de futbol.
Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932
Jean de Bruges
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc Jan Bondolf (o Bandol).
Treballà per a Carles V de França 1368, que retratà en una bíblia de la Haia El 1373, essent pintor del comte d’Armanyac, pintà a Catalunya un retaule, que deixà inacabat, cosa que motivà que Pere III demanés al comte el seu empresonament Feu els cartons de la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers 1376-1400
Banc de Crèdit i Comerç Internacional
Economia
Holding bancari creat el 1972 pel pakistanès H. Abedi.
Arrelà en seixanta-set països, però fou suspès el 1991 per una acció coordinada de set estats, i portat a la liquidació arreu, a causa de les seves activitats fraudulentes i illícites droga, terrorisme, corrupció, blanqueig de diner, facilitades per la seva estructura complexa i l’ús de centres offshore Motivà una més gran coordinació internacional de les autoritats bancàries
Augusto Ferran
Literatura
Poeta castellà.
Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Takelot II
Història
Faraó de la dinastia XXII (~847-823 aC).
Fill d’Osorkon II, esposà Karomama, filla del seu germà Nemrat, gran sacerdot d’Ammó-Ra, i nomenà el seu fill Osorkon gran sacerdot ~837 aC per controlar l’Alt Egipte, nomenament que motivà serioses revoltes 837 i 833 aC La informació, escassa, sobre les dinasties XXII i XXIII és fornida per la inscripció d’Osorkon a Karnak al Pòrtic dels bubastites
veguero
Història
Petit conreador de tabac a Cuba.
Els vegueros sorgiren al s XVII, quan s’estengué a Europa l’ús del tabac La majoria procedien de les Canàries, i s’organitzaren en petites plantacions, enfrontades als interessos dels latifundistes i dels grans comerciants La implantació 1717, per part de la corona castellana, de l’estanc del tabac, motivà que durant el primer quart del s XVIII els vegueros es revoltessin diverses vegades
lleis frumentàries
Dret romà
Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses