Resultats de la cerca

També coneguda com 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, fou una cursa de velocitat i resistència organitzada per la Penya Motorista de Barcelona que tres anys després de la primera edició començà a internacionalitzar-se amb la participació dels primers pilots estrangers A partir del 1961 fou inclosa com a prova puntuable a la Copa d’Europa, que el 1965 passà a anomenar-se Campionat d’Europa El 1980 s’inclogué com a prova puntuable per al Campionat del Món de resistència, tot i que el 1982 deixà de formar-ne part per motius de seguretat La cursa, però, seguí organitzant-se fins el 1986, any que…

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit …

Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto, anomenada la Caçarècords , aconseguí el rècord de…

Debutà en la categoria de Moto3 el 2015 dins l’escuderia Leopard Racing, i es convertí en pilot titular el 2016 Aquesta temporada assolí una posició preferent i la victòria en el Gran Premi d’Àustria, i el 2017 es proclamà campió del món de la categoria El 2018 passà a Moto2, com a membre de l’equip EG 0,0 Marc VDS, i finalitzà la temporada sisè i fou proclamat debutant de l’any, amb 155 punts Un any més tard passà a MotoGP contractat per Suzuki, i el novembre del 2020 guanyà el Campionat del Món d’aquesta categoria

Iniciat en trial i motocròs, destacà guanyant el Campionat d’Espanya de trial 1984 La seva primera cursa en asfalt fou el Criterium 250 1986 El mateix any participà en les últimes 24 Hores de Montjuïc L’any 1987 debutà al Mundial de velocitat amb una JJ Cobas, competició en què també participà amb una Honda 1988, 1993, una Yamaha 1989-91 i una Aprilia 1992, sempre en la categoria de 250 cc El seu millor resultat fou una segona plaça aconseguida al circuit de Malàsia 1992 Durant aquest període també fou campió d’Espanya de velocitat de 250 cc 1988 El 1994 debutà al Mundial de 500 cc amb el…

S’inicià en motocròs, disciplina en què aconseguí quatre campionats d’Espanya el juvenil de 80 cc 1995, el júnior de 125 cc 1998 i de 250 cc 1999 i el sènior amb la selecció catalana 1999 En l’àmbit absolut, guanyà el Campionat d’Espanya de supercròs 1999 i el Campionat d’Espanya d’escratx 2002-06, 2008, 2009, 2010 L’any 2002 disputà la primera prova d’ enduro , especialitat en la qual ha destacat com a primera figura, i el 2003 fou el primer català i espanyol a guanyar una prova del Mundial Ha estat campió d’Espanya en 500 cc 2002, 2003, absolut 2003 i 2004, en 250 cc 2004, d’enduro E-2 i d’…

El 1993, invitat per l’organització, debutà amb una Honda al Gran Premi del Circuit de Catalunya del Campionat del Món de 125 cc Participà en el Campionat del Món de 250 cc 1994-95 i a mitjan 1995 debutà en la categoria dels 500 cc substituint Alberto Puig Aconseguí la seva primera victòria en el Circuit de Catalunya 1996 amb una Honda com a membre de l’equip de Sito Pons El 1998 aconseguí una victòria en el circuit del Jarama i finalitzà el mundial en quarta posició L’any 2000 passà a l’equip Yamaha, i el 2001 aconseguí tres podis i acabà sisè en el Campionat del Món El 2005 aconseguí dos…

S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món 1986, 1987, un subcampionat del món 1988, un subcampionat d’Europa 1985 i sis Campionats d’Espanya L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior 1988, 1989, 1990 Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya Fou campió del món a l’aire lliure 1996 Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta 1994, 1995, 1996 i nou Campionats del…

En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya 1989 de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto 1990 de 75 cc El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una Aprilia a l’equip…

S’inicià en  enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més jove de l’Estat…