Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mucina
Bioquímica
Substància semilíquida, transparent, hialina i precipitable per l’alcohol i l’àcid acètic.
És constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba en diferents animals, com els cargols, els llimacs, etc, i a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari, en l’home i en els mamífers
saliva
Bioquímica
Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals (parotídies, sublinguals i submaxil·lars).
Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un…
mocs
Biologia
Substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
És format d’aigua, mucina, sals inorgàniques, cèllules epitelials, leucòcits i matèria granular
mucoide
Bioquímica
Grup de glicoproteïnes, molt riques en hidrats de carboni (més del 40%), que contenen moltes cadenes curtes d’oligosacàrids.
Són els components de les mucoses de l’organisme Es troben a la clara d’ou i es diferencien de la mucina pel fet de no ésser precipitables per l’àcid acètic i no produir solucions aquoses tan viscoses
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
mesènquima
Biologia
Teixit embrionari dels animals metazous triblàstics que es forma en algunes zones d’origen mesodèrmic per emigració de cèl·lulles i llur ulterior multiplicació tot omplint els espais compresos entre els fulls embrionaris.
És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff
mucípar | mucípara
sinòvia
Biologia
Líquid viscós i lubrificant secretat per les membranes sinovials de les cavitats articulars, compost de mucina i de sals minerals.