Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
uombat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels fascolòmids, el més gros de la seva família, d’aspecte semblant a una marmota.
Habita a les zones muntanyoses de l’Austràlia sud-oriental, a Tasmània i a l’illa de Flinders
anoa
Mastologia
Búfal nan de la subfamília dels bovins, el representant més petit dels bòvids, d’un metre escàs d’alçada, i de colors foscs o rogencs.
Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes
argalí
Mastologia
Mamíferde la subfamília dels ovins, de grans dimensions, de més d’un metre d’alçada semblant a un marrà, de color bru rogenc, amb les banyes molt llargues i espiraliformes, presents en el mascle i en la femella.
Els argalís són àgils i veloços viuen aïllats o en grups poc nombrosos, a les zones muntanyoses de l’Àsia central Altai, Tibet, Sibèria, a partir dels 1 000 m d’altitud La seva carn és apreciada
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
ovins
Mastologia
Subfamília de mamífers de la família dels bòvids, de cap enlairat, coll relativament llarg i potes esveltes.
Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa
puma
Cap de puma
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels fissípedes
, de la família dels fèlids, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota.
Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
xinxíl·lids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats pel fet de tenir el cap gros, els ulls grossos i les orelles de dimensions variables, però sempre arrodonides.
El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn
cérvol
Cèrvol
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.
El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes…
cabra
Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…