Resultats de la cerca

Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…

Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…

Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por

Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix

Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt robusta descrita…

Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans

Inclou l’ anhinga , que dona nom a la família

Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món