Resultats de la cerca

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins al…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre…

Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…

Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i jocositat, clara…

S’hi combinen elements melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics provinents de la tradició musical africana i europea El tractament que reben el ritme i el timbre, on predominen elements d’origen africà, n’és la principal característica distintiva, juntament amb l’espontaneïtat improvisació i vitalitat de la producció musical El jazz ha ocupat una posició central en el desenvolupament i universalització de la música americana durant el segle XX, no solament per la seva pròpia i considerable popularitat sinó, sobretot, a través de les músiques que se’n derivaren Els orígens Des de la creació…