Resultats de la cerca

De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de…