Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
màquina sorrejadora
Tecnologia
Nom genèric de les màquines que serveixen per a llançar un raig orientable d’aire comprimit que arrossega sorra de tal manera que és projectat contra una superfície, contra una peça, sobre la qual la sorra ha d’efectuar una abrasió.
Les sorrejadores són emprades per a polir superfícies metàlliques atacades per la corrosió, per a netejar façanes, per a fer esgrafiats per aerografia, etc
perdigonatge
Tecnologia
Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons.
Amb aquest tractament hom aconsegueix de netejar-ne la superfície alhora que hi crea unes tensions residuals de compressió que augmenten la resistència a la fatiga de la peça
aspiradora
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina per a la neteja domèstica que treu la pols per aspiració.
Consta d’una petita turbina que aspira la pols juntament amb aire a través d’un tub acabat en un broquet que hom aplica sobre la superfície que cal netejar L’aspiradora retorna l’aire a l’exterior després d’haver-ne separt la pols mitjançant un cicló o d’haver-lo filtrat en fer-lo passar a través d’una bossa de paper, que hom llença quan és plena
camussa
Tecnologia
Pell originàriament d’isard molt prima, flexible, d’un color groc pàl·lid, adobada pel procediment d’acamussatge ( acamussar
).
Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides
mètode de Parkes
Tecnologia
Mètode d’obtenció de l’argent a partir de plom argentífer.
Després de netejar la mescla d’impureses i de fondre-la, hom hi afegeix aproximadament un 2% de zinc, no miscible amb el plom, però sí amb l’argent, el qual és arrossegat en la seva flotació i solidificació quan el plom encara és fos Extret l’aliatge de zinc i argent, és sotmès a destillació en retortes d’argila per separar-ne el zinc, i l’argent és separat del residu de la retorta per copellació
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a…
sonda
Tecnologia
Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.
Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la roca amb un angle cada…
emblanquir
Tecnologia
Netejar un metall mitjançant una recuita i un bany d’aigua acidulada.
escombrar
Tecnologia
Netejar (el sòl d’una cambra, un carrer, etc) amb una escombra.
rabejar
Tecnologia
Netejar (els cuirs) en un safareig, després d’haver-los pelats o toscats.