Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
acetat d’amoni
Química
Cristalls higroscòpics que es fonen a 114°C i es descomponen per acció de la calor.
Hom l’obté neutralitzant l’àcid acètic amb amoníac És emprat en tintura, per a conservar carns, i en medicina per les seves propietats expectorants i diurètiques
bromur d’amoni
Química
Sòlid cristal·lí, molt soluble en aigua, que grogueja al contacte de l’aire, sublimable.
És obtingut neutralitzant l’àcid bromhídric amb amoníac És emprat en fotografia, en litografia, per a ignifugar la fusta i en medicina com a sedant de ràpida absorció
bany
Fotografia
Qualsevol de les preparacions aquoses ( bany de revelat, bany clarificador, bany de fixació, etc) utilitzades en els processos fotogràfics
.
El bany de parada és una solució d’àcid acètic o cítric, o de metabisulfit potàssic molt diluïda, que s’afegeix al bany d’aigua intermedi Hom l’empra a vegades després del bany de revelat, a la fi de frenar-ne immediatament els efectes, neutralitzant completament l’alcalinitat del revelador, els efectes del qual continuarien, en certa mesura, si hom només emprava el bany d’aigua intermedi
brou bordelès
Fitopatologia
Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç.
En la seva elaboració cal emprar la lletada de calç, que dóna més homogeneïtat al brou i evita alhora els efectes de la causticitat de la calç
brou borgonyó
Fitopatologia
Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb carbonat de sodi.
És poc emprat per raó de la seva poca adherència, que sovint hom millora mitjançant caseïnat de calci o qualsevol humectant
Francesc Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…
Lluitar contra les flames
Una guerra contra el foc, on no manca l’aviació, els vehicles tot terreny i una logística de caràcter militar, basada en comunicacions eficaces i en estudiades tàctiques de posicionament i atac així és avui dia el combat dels incendis forestals La munició és ben simple aigua Aigua bombardejada o bé projectada de terra estant amb mànegues convencionals Sembla fàcil Com fer arribar l’aigua, però, al capdamunt d’una muntanya poc accessible, o com sobrevolar amb precisió una zona turbulenta a causa de l’aire calent ascendent i amb mala visibilitat per mor del fum I d’on treure l’aigua, a més, en…
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions
Restauració
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…
Pere Antoni Serra, bisbe de Lleida (1629-1632)
El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…