Resultats de la cerca

És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó

Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen

Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964

Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488,…

La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…

El 1943, per primera vegada, CKSeyfert estudià sistemàticament les AGN, tot i que n'hi havia exemples coneguts des del 1900 L’espectre de les AGN presenta unes línies d’emissió molt amples, produïdes per transicions entre estats electrònics d’alta energia i per la presència d’abundants ions de diferents elements oxigen, sofre, nitrogen, etc això permet d’identificar com a AGN els quàsars, els blazars, les galàxies Seyfert, les radiogalàxies i també els liners El nucli de les AGN es caracteritza sovint perquè és tan lluminós com tota una galàxia i perquè mostra moviments…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…

Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…

En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…

La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…