Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Ramon Vidal de Besalú
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant queexercís de mestre de trobar, o sia, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament de joglar , que s’…
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…
Villena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és …
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…
Recinte fortificat del Voló
Art romànic
Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera…
Castell de Pollestres
Art romànic
Situació Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església ECSA - JL Valls Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 22,2” N - Long 2° 47’ 43,8” E El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9 PP Història La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu…
Sant Esteve de Salelles
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp…