Castell de Pollestres

Situació

Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església.

ECSA - J.L. Valls

Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí.

Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 38’ 22,2” N - Long. 2° 47’ 43,8” E.

El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9. (PP)

Història

La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de Pollestres (“Pollestres cumfinibus suis”). Això mateix és el que repeteix un precepte del rei Carloman del 30 d’agost de 891. Nogensmenys, per un precepte del 24 de juny de 898, Carles el Simple concedia a un dels seus fidels, de nom Teodosi, aquesta mateixa villa de Pollestres (Pollestros), “amb el domini del fisc (ipso fisco) que hi ha”. Sigui com vulgui, el cert és que diversos particulars posseïen, al segle X, béns alodials a Pollestres, tal com la documentació de l’època deixa entreveure.

No obstant això, a la segona meitat del segle X la senyoria de Pollestres pertanyia —potser a causa d’un intercanvi amb Arles— a l’abadia de Sant Pere de Rodes. Ho proven dues butlles pontificals, l’una de Benet VI (abril del 974), i l’altra de Joan XV (febrer del 990) i un privilegi del rei Lotari (982), en què es confirmava a aquest monestir la possessió “de la villa de Pollestres amb el seu territori i l’església de Sant Martí i Sant Genís, amb els seus deliries, primícies, oblacions i alous”. Malgrat això hom veu aparèixer, al segle XI, una família anomenada Pollestres, la qual donà al segle XIII dos abats a Sant Genís de Fontanes.

El domini senyorial de Pollestres fou important per a l’abadia de Sant Pere de Rodes; un dels seus monjos tenia el càrrec de paborde de Pollestres. En el transcurs del segle XIV el monestir empordanès procurà d’obtenir tots els drets jurisdiccionals de la vila de Llançà, la població més important de la seva rodalia i terme. Ho aconseguí per mitjà de diferents litigis i compres. Per realitzar l’adquisició dels drets que eren en mans del llinatge Castellbisbal-Llançà, l’abadia decidí desfer-se del domini del castell i la vila de Pollestres, que va vendre l’any 1380. Al principi del segle XV era senyor de Pollestres Esteve de la Torre. El 1639 la senyoria pertanyia a Francesc de Blanes, que fou primer cònsol de Perpinyà el 1660. Va romandre a mans dels seus descendents fins a la Revolució Francesa. (PP-JBH)

Castell

L’església parroquial de Sant Martí de Pollestres era a l’interior del recinte fortificat del castell medieval. L’element més notable d’aquest recinte murat és el portal que s’obria al costat de migdia, que avui encara dona accés a la plaça de l’església. En queda un sol arc, apuntat i de dovelles de pedra calcària ben tallades i polides. Hi ha vestigis d’una volta que cobria el passadís d’entrada, la qual conserva senyals de l’encanyissat.

El recinte tenia, probablement, una planta rectangular. Se’n veuen poques restes. Segurament n’hi ha d’altres que romanen amagades per les cases que s’hi han afegit. Un gran pany del parament extern, que correspon al costat oest del recinte, queda al descobert dins d’un pati particular que dona al carrer dels Horts. L’aparell es caracteritza pel predomini de grans còdols, escapçats o no, que es col·locaren inclinats, en filades força regulars.

El recinte fortificat del castell de Pollestres s’integra dins d’un conjunt de muralles d’una àmplia zona rossellonesa, datables als segles XII-XIII —Forques, Pontellà, Paçà, Trullars i d’altres—, tant per l’estructura formal dels murs, com per la tipologia del portal d’entrada. (JBH)

Bibliografia

  • Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 33-39; 1952, vol. II (II), pàgs. 368-370
  • Badia, 1985, pàg. 587
  • Bayrou-Castellví, 1987, pàg. 213.