Resultats de la cerca

Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832

Es destacà com a novellista Homes i màquines 1933, anàlisi de problemes socials, Vida triomfal 1935 i Auli, fill de Pilat 1954 Es dedicà també a la pintura

Fill d’Alphonse Daudet Dotat d’una gran imaginació i d’esperit satíric, més crític que no pas novellista, fou sobretot un periodista acerb, fanàtic defensor de l’ideal nacionalista d’extrema dreta de Charles Maurras La seva obra literària fou mancada de claredat i d’ambicions desinteressades i centrada essencialment en la sàtira dels seus contemporanis Les Morticoles 1894, Les Kamchatka 1895, L’Avant Guerre 1913

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904, etc

Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat pel poeta…

Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

En les seves obres amplià amb reflexions morals i ideològiques les vivències dels seus protagonistes, gent proletària, durant l’ocupació nazi i la postguerra conflictiva Cal destacar els seus reportatges Makatka z jeleniem ‘Tapís amb un cérvol’, 1961 i les novelles Pokolenie ‘Una generació’, 1951, Tren ‘El plany’, 1961 i Powódź ‘La inundació’, 1975