Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
càmera estenopeica
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera fotogràfica en què un petit forat fa les funcions de lent convergent.
Les primeres càmeres obscures ho eren
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
vocal clara
Fonètica i fonologia
Terme metafòric propi de la fonètica tradicional.
Mitjançant aquest hom volia anomenar l’efecte auditiu de les realitzacions vocàliques deslabialitzades i anteriors, com ara i,ẹ, ę, etc, per oposició a les realitzacions labialitzades i posteriors ǫ,ọ,u, anomenades fosques, obscures i fins i tot sordes
Edward Emerson Barnard
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Exercí 1888 a l’observatori de Lick, a Hamilton Montana, on el 1892 descobrí l’Amaltea, el cinquè satèllit de Júpiter Publicà el primer catàleg i atles de les nebuloses obscures Descobrí 16 cometes i un estel estel de Barnard
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de…
Charles T omlinson Griffes
Música
Compositor nord-americà.
El 1903 anà a Berlín per a ser concertista de piano, i estu dià composició amb E Humperdinck Retornà als Estats Units el 1907, i fins el 1920 fou director de música a la Hackley School a Tarrytown Si bé les cinc cançons publicades el 1909 denoten la influència del Romanticisme alemany, Griffes continuà experimentant per a definir la seva personalitat artística El 1911 compongué obres que reflecteixen l’impressionisme musical, i en el període 1916-17 l’orientalisme es fa palès a la seva obra També experimentà amb dissonància extrema i tonalitats obscures 3 Poems , opus 9 La…
procediment
Dret processal
Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sia per les parts, ja sia pel tribunal.
En un procés civil, l’actuació de la justícia és motivada per les parts, que, amb llurs peticions i qualificacions, limiten el veredicte final En un procés penal, en canvi, l’actuació és produïda ex officio per iniciativa del tribunal El procediment es pot manifestar oralment o per escrit L’oral, propi de les èpoques antigues, quan l’escriptura oferia certes dificultats o no era patrimoni comú, és també l’adoptat en procediments de poca complicació L’escrit, amb més gran exactitud i formalitat, amb el temps complicà el procediment Actualment hom torna a propugnar la forma oral com a forma més…
Božena Němcová
Literatura
Escriptora txeca.
Tant la data com les circumstàncies del seu naixement són obscures Criada per un cotxer austríac i una cambrera txeca, hom creu que podria ser filla ilegítima d’un aristòcrata Passà la infantesa a Bohèmia Casada el 1837 i mare de quatre fills, el seu matrimoni fou difícil per la indiferència del marit envers les seves inquietuds culturals La seva primera obra important foren les narracions Obrazy z okolí domažlického ‘Imatges dels voltants de Domažlice’, 1845-48, descripció realista de la vida de gent humil Aquests anys aplegà també narracions populars Národní báchorky a pověsty…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del s VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres…
oracle
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…