Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més altes i més…
resultant
Resultant d’una suma de vectors
Física
Vector equivalent a la suma de dos vectors.
Donats dos vectors, hom n'obté la resultant per la regla del parallelogram cal construir un parallelogram que tingui per costats els vectors donats, i la resultant és aleshores la diagonal d’aquest parallelogram
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
efecte Magnus
Efecte Magnus produït en un cilidre que gira a velocitat v’ en el si d’un corent fluid que se desplaça a velocitat v
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
equivalent mecànic de la calor
Física
Factor que relaciona les unitats calorífiques i les unitats mecàniques de l’energia (calor).
La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat…
potenciòmetre
1, tensió d’alimentació; 2, resistència; 3, cursor; 4, tensió variable
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.
En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda
angles d’Euler
Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real ( error absolut
).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la…