Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
Zamacolada
Història
Insurrecció popular que tingué lloc a Biscaia els mesos d’agost i setembre de 1804.
Per tal d’aconseguir del govern la construcció d’un port prop de Bilbao, dependent de la senyoria de Biscaia i exempt de la jurisdicció del consolat de Bilbao, segons un projecte de Simón Bernardo de Zamácola, la senyoria oferí la implantació del servei militar Aquesta actitud provocà un motí, que s’inicià a Begoña i s’estengué per Barakaldo, Sestao, Portugalete, Deusto i Bilbao Reprimit amb duresa per les tropes enviades per Godoy, que ocuparen Bilbao fins el 1807, el govern central augmentà les seves atribucions a Biscaia i hi imposà un governador militar
Carles III de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1381-86) i d’Hongria (1385-86).
Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo
batalla de Belchite
Militar
Acció militar de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) corresponent a l’ofensiva republicana al front d’Aragó d’agost-setembre del 1937 que tenia, per objectiu, d’evitar el col·lapse del front del Nord.
La direcció de les forces republicanes corresponia al general Pozas, cap de l’exèrcit de l’Est L’atac inicial, diversificat sobre vuit punts, escindí el front per Azaila i es consolidà a l’altura de Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllant Belchite després d’haver neutralitzat Quinto i Codo, situats més al nord La penetració republicana fou dificultada per la dura resistència que oferí Belchite, població ben fortificada i defensada per 2000 homes, bé que fou ocupada el 6 de setembre, quan l’ofensiva general estava aturada davant Saragossa
tractat d’Alagó
Història
Tractat celebrat l’agost de 1136, entre Alfons VII de Castella-Lleó i Ramir II d’Aragó, el monjo, a la vila aragonesa d’Alagó.
Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Joan Pujal
Música
Violoncel·lista.
Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent
Salvador Daniel
Música
Pianista català.
Fou capità de les tropes del pretendent Carles durant la primera carlinada Emigrà a França, país en què desenvolupà la carrera musical, i s’establí a Bourges, on començà com a professor de piano i oferí petits concerts Guanyà la plaça d’organista a la catedral d’aquesta mateixa localitat, i més tard fou professor d’harmonia i solfeig a l’École Normale Fou partidari del sistema d’ensenyament musical de Pierre Galin, i n’ideà noves aplicacions Publicà diferents obres pedagògiques a França, com la Grammaire philarmonique 1836-37 i el Cours de plain chant 1845, entre d’altres
Josep Solà i Pujol
Música
Compositor i pianista català.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà
Josep Dunyach i Sala
Escultura
Escultor, deixeble de l’escola de Llotja i d’Eusebi Arnau.
S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina