Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…
llengües aïllants
Lingüística i sociolingüística
Llengües els mots de les quals no poden ésser analitzats morfològicament en elements diversos —ni disposats linealment, en forma de prefixos i sufixos, ni per modificacions internes dels morfemes, per exemple les alternances vocàliques— destinats a expressar les relacions gramaticals, talment.
Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb seguretat per al…
postnominal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot derivat d’un nom substantiu o adjectiu: manejar, blanquejar
.
S'oposa a postverbal
restitució d’un text
Diplomàtica i altres branques
Lingüística i sociolingüística
Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura
.
S'oposa a correcció
exofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació oral del llenguatge, susceptible d’ésser percebut.
S'oposa a endofàsia
inclús | inclusa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la posició d’una forma lingüística que forma part integrant d’una forma complexa.
S'oposa a posició absoluta
aspecte flexional
Lingüística i sociolingüística
Aspecte verbal expressat mitjançant uns morfemes afegits al tema del verb (estudi-ava, estudi-à).
S'oposa a l’aspecte sintagmàtic
ingressiu | ingressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior.
S'oposa a l’aspecte terminatiu
egressiu | egressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant produïda per la sortida de l’aire procedent dels pulmons.
En català, totes les consonants són egressives S'oposa a injectiva