Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
adrenocrom
Bioquímica
Pigment vermell de fórmula C 9
H 9
NO 3
obtingut per oxidació de l’adrenalina.
Es descompon a 115-120°C, és soluble en aigua i s’oxida fàcilment donant melanina Permet d’obtenir experimentalment símptomes similars als de l’esquizofrènia
orcinol
Química
Substància cristal·lina incolora, de sabor dolç intens, que es fon a 107°C.
S'oxida lentament per l’acció de l’aire, adquirint una coloració vermella Hom l’obté per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens És emprat en medicina
cisteïna
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup mercapto de fórmula HSCH 2
CH(NH 2
)COOH.
En contacte amb l’aire s’oxida fàcilment i dóna el disulfur cistina La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina , la qual, passant per l’homocisteïna i la cistationina, separa finalment cisteïna i homoserina
apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
pirocatecol
Química
Compost fenòlic cristal·lí incolor que s’acoloreix en presència de l’aire i la llum, especialment quan és humit.
Té un punt de fusió de 105°C, bull a 245°C i se sublima És soluble en aigua, alcohol, èter, benzè i solucions alcalines Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid o -hidroxibenzensulfònic Presenta caràcter dèbilment àcid i s’oxida amb facilitat a o -benzoquinona quinona És emprat com a antisèptic, en fotografia, en l’obtenció de colorants i com a antioxidant
tiocianat
Química
Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula [(SCN) 1 -
].
Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina