Resultats de la cerca

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

En els països àrabs de tradició francòfona aquest mot és sovint transcrit djebel

Als Països Catalans, i en general als països mediterranis, les riuades de tardor solen ésser sobtades, violentes i àdhuc paoroses pels estralls que provoquen les d’estiu són fortes però breus les de primavera —originades per la fosa de la neu— són fermes, de llarga durada i previsibles

Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol…

L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats entre les ciutats…

És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges

Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus