Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Països Baixos
Geografia
districte marítim
© Fototeca.cat
Geografia
Política
Subdivisió administrativa de les províncies marítimes de l’Estat espanyol comandada per un capità de corbeta o un tinent de navili, anomenat ajudant militar de marina.
Willem Barentsz
Cartografia
Geografia
Navegant i cartògraf holandès.
Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià
ǧabal
Geografia
Als països àrabs, nom genèric aplicat a les muntanyes, que s’ha escampat fortament en la toponímia de tota l’àrea islamitzada en un moment o un altre.
En els països àrabs de tradició francòfona aquest mot és sovint transcrit djebel
Llevant
Geografia
Països situats a la part oriental de la Mediterrània; Pròxim Orient.
riuada
© Fototeca.cat
Geografia
Revinguda de les aigües d’un riu.
Als Països Catalans, i en general als països mediterranis, les riuades de tardor solen ésser sobtades, violentes i àdhuc paoroses pels estralls que provoquen les d’estiu són fortes però breus les de primavera —originades per la fosa de la neu— són fermes, de llarga durada i previsibles
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol…
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats entre les ciutats…
Abū Ḥāmid al-Andalusī
Geografia
Geògraf granadí que viatjà pels països islàmics, per les terres búlgares i per Rússia.
És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges
Muḥammad ibn Aḥmād al-Maqdisī
Geografia
Viatger i geògraf àrab, conegut també amb el nom d’al-Muqaddasī.
Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina