Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Paleozoic
Geologia
Primera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Precambrià i el Mesozoic.
És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els…
Els jaciments de vegetals fòssils del Paleozoic
Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest…
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies
actinoceras
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes tetrabranquis amb sifó central cilíndric, del qual surten radis a cada dilatació.
Són característics del Paleozoic del Silurià al Carbonífer
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
euriptèrids
Paleontologia
Ordre de la classe dels merostomats paleozoics, marins o d’aigua dolça, que podien sobrepassar els 2 m de llargària, motiu pel qual també són anomenats gigantostracis.
Tenien el cos dividit en prosoma i opistosoma Aparegueren durant el Cambrià i s’extingiren a la fi del Paleozoic
pelmatozous
Paleontologia
Subembrancament dels equinoderms que comprèn les formes fixes.
Excepte la classe dels crinoïdeus, totes les classes de pelmatozous són fòssils de l’era primària Els pelmatozous són molt importants a l’Ordovicià i també al Paleozoic superior blastoïdeus
era
Geologia
Després dels temps prearqueans, les eres són Paleoprotozoic dins l’Arqueà, Mesoprotozoic, Neoprotozoic i Epiprotozoic dins el Proterozoic, Paleozoic o primària, Mesozoic o secundària i Cenozoic o terciària al Fanerozoic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina