Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
Jaume Huguet
Pintura
Pintor, sense cap mena de parentiu amb el gran quatrecentista.
Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606
Eimilda
Història
Comtessa de Barcelona.
Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle
Major de Castella
Història
Comtessa de Pallars.
Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça Fou la primera muller del comte Ramon III de Pallars Jussà, matrimoni que fou anullat, sembla que per raó de parentiu Ramon era cosí segon de la mare de Major, el 1026 Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa
Elionor de Castella
Història
Reina de Catalunya-Aragó, primera muller (1221) de Jaume I, filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra.
Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí
Macià de Viladesters
Pintura
Cartografia
Cartògraf i pintor d’origen jueu.
Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats
Lewis Henry Morgan
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu
Meyer Fortes
Antropologia
Antropòleg britànic.
Professor a Cambridge entre el 1950 i el 1973, és especialment conegut pel seu treball de camp entre els tallensis, de Ghana Juntament amb EEvans-Pritchard és autor d' African Political Systems 1940 Molts dels seus treballs se centren en la religió i el parentiu, i s’interessà pels aspectes antropològics de la psicoanàlisi Entre els seus estudis cal esmentar The Dynamics of Clanship among the Tallensi 1945, The Web of Kinship 1949 i Oedipus and Job in West African Religion 1959
Luis de Morales
Pintura
Pintor extremeny del Renaixement, anomenat el Diví
.
Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952