Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
partisà | partisana
Història
Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda i que utilitza la tècnica de la guerrilla.
El terme és aplicat sobretot als qui lluitaren en els moviments de resistència contra les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial, especialment a les guerrilles soviètiques, iugoslaves, italianes i franceses Resistència El moviment de guerrilles antifranquistes, que fou actiu a l’Estat espanyol 1939-64, és conegut amb el nom de maquis De vegades hom dóna també el nom de partisans als membres de les diverses guerrilles modernes
Vladimir Nazor
Literatura
Escriptor croat.
Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants partisans’,…
Dobrica Ćosić
Literatura
Escriptor i polític serbi.
Combaté els nazis a les ordres de Tito durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…
Claudio Pavone
Historiografia
Historiador.
Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…
La “guerra civil” europea de 1939-1945
El context Són poques les etapes de la història europea en les quals hom troba, com en la dels anys 1939-60, uns signes tan palesos del fanatisme i de la crueltat que poden arribar a manifestar els humans Perquè durant aquests vint anys tingué lloc, primerament, la guerra més brutal, més inhumana i més anihiladora de les conegudes fins llavors al vell continent I, segonament, a partir del 1945, s’encetà una etapa molt dura de postguerra, de recuperació moral i de reconstrucció econòmica, marcada, però, per la divisió d’Europa en dos blocs ideològics i polítics antagònics, cosa que condicionà…
El món contemporani
La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…