Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sant Bartomeu
Claustre de tres pisos del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, fundat el 1507 per Ramon III de Cardona
© Arxiu Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans observants, de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila de Bellpuig (Urgell).
L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…
retauló
Indústria tèxtil
Passamà de fusta amb una regatera dins la qual encaixa la part superior de la pua del teler i l’aguanta.
galó
Indústria tèxtil
Teixit passamà, fort i estret, de seda, llana, fil d’or o d’argent que serveix per a guarnir vestits, etc.
floreig
Art
Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.
escala
Escala de replans sobre volta catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la paret que li fa…
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes…
barra
Dansa i ball
En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’alçada de la cintura, que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri.
peu
Construcció i obres públiques
Balustre, barra de ferro, etc, que, disposat verticalment a l’extrem inferior d’algunes escales, o d’un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà, i sol ésser més gruixut i més llarg que els altres barrots de la barana.
barana
Barana de ferro treballat, col·locada en un balcó
© C.I.C.-Moià
Construcció i obres públiques
Defensa d’obra, ferro o altres materials que es col·loca als balcons, escales, terrats, ponts i qualsevol altre lloc des dels quals hom pot caure o prendre mal i que s’eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit.
Solivella
La casa de la vila de Solivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…