Resultats de la cerca

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641…

Collaborà en diverses publicacions com El Gironès Pòstumament aparegué el recull El pecat de la novícia i altres contes 1924

Collaborà a diverses publicacions, com “El Gironès” Se’n publicà, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes 1924 i Poemes de Girona 1932

Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social

Teòleg i sacerdot, és autor, entre altres obres, en castellà, d’una allegoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo València 1585, Barcelona 1589 i 1670, Saragossa 1589, Manresa 1777, que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció Influí sobre Jaume Ferrús

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Pel seu origen jueu, fou reduïda a la inactivitat pels nazis Les seves obres poesia, novella, narració, teatre reflecteixen el problema religiós del pecat i de la gràcia, la migració terrenal i el retorn, els horrors de la guerra i de la postguerra La seva obra principal és Das unauslöschliche Siegel ‘El segell inesborrable’, 1946, elaborada durant el període de silenci

Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu 1913 i Kajus Cesar Kaligula 1917 Excellí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment En aquest sentit cal destacar Niespodzianka ‘La sorpresa’, 1929, Przeprowadzka ‘La mudança’, 1930 i U mety ‘En la meta’, 1932

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, molt reeditat fins més enllà de mitjan s XIX, on es presenta com a “Jaume Omar de na Rosa”