Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
penicil·linasa
Bioquímica
Enzim secretat per determinades soques bacterianes que hidrolitza l’anell β-lactàmic de la penicil·lina, inactivant-la.
Moltes soques d’estafilococs són resistents a la penicillina perquè posseeixen la capacitat de produir aquest enzim
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
amidasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços amídics.
L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la leucinamida,…
meticil·lina
Farmàcia
Antibiòtic derivat de l’àcid penicil·lànic, resistent a l’acció de la penicil·linasa i cent vegades menys actiu que la penicil·lina G.
És administrada per via parenteral, puix que és ineficaç per via oral Hom l’empra com a agent antimicrobià
dicloxacil·lina
Farmàcia
Penicil·lina resistent a la penicil·linasa, obtinguda sintèticament per doble substitució amb clor en posició orto- de l’anell benzènic de l’oxacil·lina.
Hom l’empra en el guariment de les infeccions estafilocòcciques
enzim
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…