Resultats de la cerca

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’…

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en 50 km 1932, 1935 En pista…

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser…

Dedicada a l’exmarxador diverses vegades campió d’Espanya i de Catalunya i periodista Guerau Garcia, se’n disputaren onze edicions Impulsat per la Fundació Guerau Garcia, la primera edició es disputà al passeig dels Tillers del parc de la Ciutadella de Barcelona Les set primeres edicions es disputaren a Barcelona i el 1999 es traslladà a Calella, on se’n disputaren tres edicions, fins el 2001 Entre el 2002 i el 2004 la prova no se celebrà, però reaparegué el 2005 a Lloret de Mar, per desaparèixer definitivament Entre els vencedors hi ha Valentí Massana, guanyador de la primera…

Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va…