Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Rafael Carrera
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854
Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando
Història
Aristòcrata castellà.
Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Ramon de Perellós
Història
Fill de Ramon de Perellós.
Fou veguer de Conflent 1351-53, sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya-Aragó Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés…
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…
termes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
Joan II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79).
Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…