Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
música de Pèrsia
Música
Música desenvolupada a Pèrsia, des de les primeres manifestacions de la cultura persa, l’origen de la qual es remunta abans del 3000 aC, fins a la conquesta islàmica del 651 dC (per al període islàmic, vegeu Iran).
Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
Nizamī de Gandža
Literatura
Poeta persa.
Autor de cinc cèlebres maṯnawī Makhzan al-asrār ‘El tresor dels misteris’, 1178 és un poema didàctic de contingut moral i místic Khusraw ū Shirīn 1180 narra la història amorosa del rei sassànida amb la princesa armènia Shirīn Laylà ū Majnūn versa sobre el tradicional tema amorós àrab l’heroi del Bahrām-nāma ‘Els set ídols’ és el sassànida Bahrām Gōr, i l' Iskandar-nāma ‘Llibre d’Alexandre’, ~1200 és la narració llegendària de la vida d’Alexandre el Gran, esdevingut profeta en la tradició islàmica
Abū-l-Ḥasan ‘Alī Farruḫī
Literatura
Poeta persa.
Fou autor de diversos ġazal i de panegírics Formà part de la plèiade de poetes i músics del soldà Maḥmūd de Ġaznī sota Mas’ud continuà a la cort El seu dīwān conté més de 9 500 versos
Nāsir-i Khusraw
Literatura
Escriptor persa.
Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam
Rashīd al-Dīn Fadl Allāh
Historiografia
Historiador persa.
Metge i visir de l’ilkan Ghazān Khān, és autor d’una història general del món des de la creació fins a l’època Jāmi ‘al-Tawārīkh bàsica per al coneixement de la història mongòlica
Abū Yaḥyà Zakarīyyā ibn Muḥammad al-Qazwīnī
Geografia
Geògraf persa.
És autor, en àrab, d’una obra cosmològica, ' Aǧā’ ib al-makhlūqāt ‘Les meravelles de les coses creades’, i d’una geografia en dues redaccions Hom l’ha anomenat el Plini àrab
Shams al-Dīn Muḥammad Ḥafīẓ
Literatura
Poeta persa.
Xiïta, destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l’ortodòxia del poder regnant
Maḥmud Šabistarī
Literatura
Poeta persa.
Autor d’un poema místic, Gulšan-i rāz, considerat obra mestra del sufisme, amb unes clares influències de l’Evangeli
Abū Bakr Muḥammad ibn al-Ḥusayn al-Karajī
Matemàtiques
Matemàtic persa.
La seva obra d’àlgebra al-Faḫrī fī-l-gabr wa-l-muqābala tingué influència a Europa, especialment en el Liber abaci de Leonardo Pisano