Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
David Páez Picón
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com el Cachi.
S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001,…
Miquel Picón Segura
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana
Núria Plaza Picón
Esports de tir
Dardera.
Fou la jugadora més jove que guanyà una modalitat del Campionat d’Espanya de Bullshooter 2002 El 2007 obtingué el Campionat de Catalunya individual i per parelles femení, amb Isi Chaparro 2007, el Campionat d’Europa femení per equips, disputat a Calella, i el Campionat del Món femení per equips Ha estat internacional amb Catalunya i Espanya
Mariano Picón Salas
Literatura
Assagista, crític i narrador veneçolà.
Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955
José Luis Páez Picón
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com el Negro.
Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues Catalanes 1995,…
Jacinto Octavio Picón y Bouchet
Literatura
Escriptor castellà.
Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi sobresurt l’…
cultura dels castres
Prehistòria
Cultura prehistòrica de la segona edat del ferro pròpia de Castella i Lleó (arevacs, vetons, vacceus), caracteritzada pels poblats fortificats (castres) situats al cim d’un turó i voltats d’una o de diverses muralles; és notable l’escultura zoomòrfica en pedra (verracos).
Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal
Emili Sala i Francès
Pintura
Pintor.
D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons IV la…
Vers l’autonomia del disseny gràfic
La història del disseny gràfic modern comença al segle XX Ja sigui perquè el desenvolupament tècnic de les arts gràfiques alliberà dibuixants i dissenyadors de moltes servituds tècniques o perquè l’evolució de la societat demanava nous serveis a la creació gràfica, el cert és que el grafisme modern no va aparèixer fins al tombant de segle, quan es van aprofitar gràficament les possibilitats de la cromolitografia Ara bé, la consolidació professional no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial El factor decisiu és l’adveniment de la cultura de massa, fet que va tenir lloc durant la guerra…