Resultats de la cerca

Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi

Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les …

Té estructura microlítica, i és una roca àcida a causa d’un excés de sílice Els minerals que hi predominen són les plagiòclasis

Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques

Cristallitza en el sistema triclínic, i presenta macles polisintètiques repetides i molt característiques d’exfoliació perfecta, és incolora, transparent i inatacable pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,63 És mineral essencial en els granits i sienites per tal com és el component més àcid de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Té una forma polimòrfica anomenada periclina

La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita

És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses

Les condrites es componen majoritàriament d’olivina i piroxens enstatita, bronzita, hiperstena i en menor proporció contenen plagiòclasis, troilita i un aliatge de ferro i níquel Constitueixen el grup més nombrós d’aeròlits i la seva estructura en còndrules no es troba en roques terrestres Encara que poc abundants, cal destacar les condrites carbonàcies  que contenen composts orgànics d’origen extraterrestre

El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats

Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema