Resultats de la cerca

Ocultaren a Cronos l’existència de Zeus ofegant els plors d’aquest amb el soroll que feien amb les armes mentre dansaven Cal distingir-los d’una antiga població homònima d’Acarnània o d’Etòlia, l’existència de la qual modernament ha estat posada en dubte

Mestre d’obres de professió, fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborà a Lo Gai Saber , La Gramalla , La Renaixença —on fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franch —, La Revista Literària , etc Premiat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, la seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular

Signava sovint Soleriestruch És autor de nombroses monografies divulgatives, com Estampas biográficas de la villa de Carcagente 1950, El territori i la comunitat d’Aigües Vives 1956-57, Notícia de la impremta Muñoz d’Alzira 1872-1972 1972, Alzira en el cor 1976, Notícia de Pepe Estruch 1978 i Carcaixèn antologia 1981, a més dels volums de prosa literària Contes sense fel 1961, De la ingènua veritat 1961, D’Alzira sense plors, però 1973 i Humor carcaixení 1978

Escriví sainets com La reunió de Jacinto , Cada u de son temple , Des de València a París , Fugint de l’anguila , Mil duros i tartaneta i Mariquita l’estanquera Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, en collaboració amb els músics Salvador Giner El roder i Vicent Díez i Peydró València a la matinada , La gent de tro , Les barraques 1900, Plors i alegries 1917, etc Publicà un miracle L’incrèdul convertit 1878

Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos  colossos   colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya, que celebrà amb poemes, i collaborà, entre altres publicacions, a “La Gramalla”, “Lo Gai Saber”, “Revista Literària” i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a “Lectura Popular” 1915

En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus onírics , en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració el delirium tremens n’és un exemple típic catatònics , que es distingeixen per llur impulsivitat es poden presentar en l’esquizofrènia maníacs , amb eufòria, fuga d’idees i insomni d’ ansietat , amb …

Fill d’Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en el gènere líric, al qual pertany la major part de la seva producció, un interessant precedent de la revista musical valenciana, que, com la resta…