Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
limfangioliomiomatosi
Medicina
Malaltia intersticial difusa que només afecta dones i, generalment, el pulmó a causa d’una proliferació de múscul llis a les parets dels vasos limfàtics que arriba a tapar-los.
Clínicament es manifesta amb dispnea progressiva, pneumotòrax i embassament pleural quilós Als alvèols es produeix una alteració intersticial que ocasiona una progressiva obstrucció del flux aeri i la hiperinsuflació que acaben provocant quists aeris, bulles i pneumotòrax La proliferació del múscul llis també pot afectar les venes i produir episodis recurrents de sagnat pulmonar amb hemoptisi i hemosiderosi En la patogènesi la influència hormonal és determinant s’han trobat receptors de la progesterona en pacients afectades de limfangioliomiomatosi, i la malaltia…
timpanisme
Patologia humana
Sonoritat particular de timbre agut que presenten normalment algunes parts del cos que són percudides, com ara l’hipocondri esquerre, a causa dels gasos de l’aparell digestiu.
Patològicament pot aparèixer en altres llocs, com ocorre, per exemple, en el cas de pneumotòrax
atelèctasi
Patologia humana
Disminució del volum o col·lapse del teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols.
Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La…
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…
buf amfòric
So percebut en auscultar el pit d’un malalt amb lesions cavitàries pulmonars o amb pneumotòrax.