Resultats de la cerca

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Itàlia celebra eleccions anticipades, convocades pel president Sergio Mattarella el 28 de desembre de 2017 Els resultats donen un clar avantatge al partit populista i euroescèptic 5 Estrelles que obté gairebé un terç dels vots El segueixen, amb prop del 17% cadascuna, la també populista Lliga Nord i el Partit Democràtic centreesquerra, que governava des del 2013 En quart lloc prop d'un 15% hi ha Forza Italia de l'exprimer ministre Silvio Berlusconi centredreta Els principals temes en disputa en les eleccions són la immigració, l'atur juvenil i les relacions amb la…

Programa del Partit Federal del 1894, de caràcter republicà i populista

Aquesta forma d’organització del poder és l’expressió d’una democràcia populista

L’escriptor i polític Vicent Blasco Ibáñez funda a València "El Pueblo", diari republicà, anticlerical i populista

Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil…

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

Membre del partit populista, fou diputat 1919 i primer ministre 1920-21, 1923 i 1926 Deposat per Piłsudski 1926 i empresonat 1930-32, es refugià a Txecoslovàquia, on fou també empresonat durant l’ocupació alemanya Fou alliberat pels soviètics poc abans de morir

Clergue i diputat, fou un dels dirigents del partit populista President del govern autònom eslovac 1938, proclamà la independència d’Eslovàquia sota la protecció de Hitler, i continuà al capdavant del govern 1939-45 Després de la derrota dels nazis, fou condemnat a mort i executat