Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Dag Ivar Wirén
Música
Compositor suec.
Fou deixeble d’E Ellberg a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1926-31 i posteriorment es traslladà a París, on estudià amb L Sabanejev Exercí també de crític musical i escriví diversos assaigs La seva obra compositiva és d’una gran austeritat de mitjans expressius i revela un treball rigorós Del romanticisme de la seva joventut evolucionà cap al dodecatonisme, i al llarg de la seva trajectòria foren decisives les influències d’A Honegger, I Stravinsky i S Prokof’ev De la producció de Wirén cal destacar les cinc simfonies, la Suite Romàntica , opus 22 1944, el Concertino per a flauta i…
pronom personal
©
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…
Sebastià Enric Torres: “un home molt aficionat a la Terra”
Fullet advertint contra els gorretes, Barcelona, 1688 BC La família Torres de Sant Quirze Safaja Vallès Oriental era de condició pagesa benestant, propietària de terres i d’un mas i explotava uns pous de glaç en ple rendiment, activitat puixant a conseqüència de la demanda creixent d’aquest producte, no només per a la conservació d’aliments i l’elaboració de begudes, sinó per als usos mèdics Sebastià Enric Torres va néixer el 9 de juliol de 1634 i va morir a l’entorn del 1702 El seu representant comercial a Barcelona era Jaume Circuns amb qui la seva filla, Maria Àngela, es casà en segones…
Castell i hàbitat de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Les restes del castell, conjuntament amb les ruïnes de l’església, són situades a llevant de la població, a l’entorn d’on s’alça el modern santuari de Sant Valentí, prop de la pagesia de Can Balard FJM-AMB Mapa 35-14361 Situació 31TCG759181 Immediatament després de passar Sant Martí Sesgueioles, venint de Sant Guim de Freixenet, en la recta que hi ha a la sortida de la població, més enllà d’un dipòsit d’automòbils vells, surt a mà dreta un camí que en 1 km aproximadament mena a Sant Valentí i a les restes de la fortificació de Vilallonga JBM Història EI terme municipal de Sant Martí…
“Digues un vers”
La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…
Castell de Cervera
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
Què és la festa?
Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…