Resultats de la cerca

El balanceig que fa una baldufa quan gira és un exemple de precessió

El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea s II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l' època del catàleg Una altra…

A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d…

En temps d’Hiparc contenia la constellació zodiacal del mateix nom, però actualment, com a conseqüència de la precessió dels equinoccis, conté la constellació d’Aquari

Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia

Hom creu que fou l’últim científic encarregat del Museu d’Alexandria Escriví uns comentaris relatius a l’obra de Ptolemeu que consten d’onze llibres Junt amb Procle, defensà l’existència del fenomen de la precessió dels equinoccis És autor d’una edició comentada de dues obres d’Euclides, els Elements i l' Òptica , i possiblement de la Catòptrica , que originàriament fou atribuïda a Euclides

Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps

Hom distingueix la baldufa asimètrica , per a la qual els moments d’inèrcia segons l’eix de gir i segons dos eixos perpendiculars entre ells i amb l’eix de gir són diferents, la baldufa simètrica , per a la qual els dos darrers són iguals, i la baldufa esfèrica , els tres moments d’inèrcia de la qual són iguals L’estudi del moviments precessió, nutació de la baldufa simètrica ha esdevingut clàssic en mecànica giroscopi

A partir d’aquest punt són comptats l’angle sideri, l’ascensió recta i el temps sideri A causa de la precessió dels equinoccis, el primer punt d’Àries és sotmès a un moviment en sentit retrògrad d’uns 50’,25 l’any, moviment que no és uniforme a causa de la nutació Com a conseqüència d’aquest moviment, el primer punt d’Àries es troba ara en la constellació dels Peixos És conegut també per punt vernal, punt equinoccial o equinocci de primavera, i és representat pel signe d’Àries eclíptica

Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum