Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
baria
Física
Unitat de pressió en el sistema CGS definida per la força d’una dina per centímetre quadrat.
Considerada submúltiple del bar, pren el nom de microbar
temperatura de luminància
Electrònica i informàtica
Física
Temperatura absoluta del cos negre que posseeix, per a una longitud d’ona determinada, la mateixa densitat espectral de luminància que el cos radiant considerat.
Hom pren com a referència la longitud d’ona de 655μm
ventre
Física
En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.
El valor de cresta és el valor numèric que pren el ventre d’una magnitud variable amb el temps
rem
Física
Unitat de dosi equivalent, de símbol rem, que equival a la centèsima part d’un sievert: 1 rem = 0,01 Sv.
El milli-rem o millèsima part del rem és un submúltiple molt emprat Pren el seu nom de l’anglès röntgen equivalent man
vibrar
Física
Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració.
El nombre de vibrars originats per una vibració d’intensitat i és 10 log i/i s , on i s és una intensitat de vibració de referència que normalment hom pren com a igual a 0,1 cm 2 /s 3
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…
amplitud
Física
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Quan la magnitud vibratòria pot ésser expressada per una funció sinusoidal del tipus ft = A sin οt + ϕ, l’amplitud val A i correspon al cas en què sin οt + ϕ val 1
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable