Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
roca
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
El treball dels monjos
Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…
hospitaler | hospitalera
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
Ferruccio Dante Michelangiolo Benvenuto Busoni
Música
Compositor i pianista italogermànic.
Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…
arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
música de Turquia
Música
Música desenvolupada a Turquia.
Inclou la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part d’Armènia, una petita porció de Mesopotàmia i una part de la Tràcia Música culta de tradició europea Els intercanvis musicals entre Turquia i Occident existien des del segle XVI, però no adquiriren rellevància fins al segle XIX El 1826, G Donizetti, germà de l’operista, fou cridat pel soldà d’Istanbul per a instaurar l’ensenyament de la música occidental a l’imperi Otomà No fou fins el 1917 que es fundà el primer conservatori a Istanbul, gràcies a Cemal Resit Rey i Zeki Üngör Des del principi, el centre fou concebut com un lloc de…
La Ciutat de les Arts i les Ciències
Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de les ciutats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina