Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
estratificació
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
estructura sedimentària
Geologia
Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
Poden ésser d’origen físic estratificació, laminació, marques al sostre i a la base dels estrats, etc o d’origen biològic marques produïdes per organismes vius
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
mètode de les traces de fissió
Geologia
Mètode de datació basat en la determinació de la relació entre la densitat de traces de fissió espontània i la de traces de fissió induïda per bombardeig de neutrons.
Les traces de fissió són marques en els minerals produïdes per la fissió espontània de l’urani-238 Els minerals comunament utilitzats per a datar amb aquest mètode són l’apatita i el zircó Serveix per a datar el moment en què la roca ha passat per un determinat interval de temperatura durant la seva exhumació
sismologia
Geologia
Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.
Comporta diferents aspectes D’una part s’ocupa de la teoria de la generació de pertorbacions sísmiques en medis elàstics de l’altra, estudia les condicions de propagació dels trens d’ones produïdes per aquestes pertorbacions a través de medis de diferent natura La utilització de les dades enregistrades mitjançant els sismògrafs permet de deduir la constitució interna de la Terra, així com la localització i natura dels moviments que han provocat els sismes
crenulació
Geologia
Plegament a escala centimètrica (microplegament) que presenten algunes roques.
La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
empremtes de corrent
Geologia
Formes còncaves que hom troba a les parets de les cavitats produïdes per un corrent d’aigua (carst).
geotermometria
Geologia
Branca de la geofísica que s’ocupa de la mesura i l’avaluació de les temperatures produïdes en els fenòmens geològics.
Els mètodes emprats poden ésser directes en fonts termals, fumaroles, colades de lava, mines, pous, etc, indirectes basats en l’estudi de punts de fusió, de temperatures de transformació, de solucions sòlides i separacions, d’associacions minerals i de faunes fòssils, etc i isotòpics basats en el fet que les propietats d’un compost depenen també de la seva composició isotòpica