Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Henry Campbell-Bannermann
Política
Polític britànic.
Diputat liberal des del 1868, fou ministre de la guerra amb Gladstone 1886 i 1892-95 Líder dels liberals, els orientà en un sentit progressista, i s’oposà a la guerra contra els bòers Primer ministre 1905-08, féu votar la Trade Disputes Act 1906, per la qual les activitats sindicals eren excloses de l’acció judicial Preparà l’autonomia de Sud-àfrica
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Salvador Maluquer i Aytés
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875
Muḥammad Sa‘īd Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1854-63).
Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot, Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez
Liechtenstein 2009
Estat
Les eleccions legislatives convocades el 8 de febrer van confirmar en el Govern la conservadora Unió Patriòtica, que va obtenir el 47,61% dels vots El Partit de la Ciutadania Progressista, amb el 43,48% dels vots, va perdre 5 punts, mentre que la tercera força, la Llista Lliure, també va caure i va aconseguir el 8,92% dels vots
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
Història
Militar
Militar i polític, més conegut amb el nom de Baldomero Espartero.
Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…
Josep Reus i Garcia
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret
Elies Martínez i Gil
Història
Política
Metge i polític.
Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País
Shigenobu Okuma
Història
Polític japonès.
Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país
Kwane Nkrumah
Història
Polític ghanès.
Estudià als EUA i a la Gran Bretanya i esdevingué un dels màxims dirigents de l’independentista Convention People's Party de Costa d’Or Primer president de la república de Ghana 1960, instaurà un règim centralista, unipartidista, progressista i panafricanista Però el 1966, durant un viatge a Pequín, fou derrocat i exiliat a Guinea Escriví diverses obres de política relativa a Àfrica i, sobretot, a Ghana, i una autobiografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina