Resultats de la cerca

Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous instruments…

Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…

Fou deixeble de l’organista de la catedral de Barcelona Pere Alberc, el qual el recomanà al capítol de la Seu d’Urgell L’any 1567 fou contractat com a organista de la catedral d’Urgell, sota el magisteri de capella de Joan Brudieu, i hi romangué actiu fins el 1572 Després s’ocupà com a organista de la catedral de Tarragona El 1577, a causa de la marxa de Brudieu, Torres es proposà com a mestre de capella al capítol urgellenc i obtingué el nomenament, però hagué de deixar el càrrec al cap de dos anys, arran de la tornada de Brudieu Entre el 1579 i el 1585 estigué actiu a la seu de…

Es formà com a organista al costat del seu oncle i després completà els estudis musicals a Nordhausen i a Quedlinburg Treballà com a organista a Hasselfelde 1664, Quedlinburg 1675 i Halberstadt 1696 Com a teòric, destacà pels seus treballs sobre el simbolisme en la música i el seu fonament teològic Alguns dels seus tractats teòrics foren molt influents en el seu temps En el titulat Orgel-Probe Frankfurt i Leipzig, 1681 proposà un original sistema d’afinació D’altres són Musicae mathematicae Hodegus curiosus Frankfurt i Leipzig, 1686, Hypomnemata musica Quedlinburg, 1697,…

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…

El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes especulatius i a…

Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i ha compost música per a diversos espectacles de cinema i teatre És autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on ensenya…