Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
proposició adverbial
Gramàtica
Proposició que modifica la proposició principal.
La funció modificativa del verb pot expressar-se per un adverbi morfològic, per una frase adverbial i per un complement circumstancial però quan la modificació és complexa hom fa ús d’una proposició subordinada amb un verb conjugat una proposició adverbial La proposició adverbial afecta, com a subordinada que és, tota la proposició principal, especialment el verb Així doncs, la proposició subordinada adverbial equival, en la proposició simple, a un adverbi, atès que modifica d’alguna manera el verb principal la…
proposició
Gramàtica
Oració, frase.
La majoria de gramàtics reserven el terme proposició per a designar, en l’oració composta, aquella frase elemental que, unida per coordinació o subordinació a una altra de dominant o principal, constitueix amb ella una oració completa, és a dir, una unitat completa de comunicació En aquest cas, el terme oració designa l’oració principal , i el terme proposició , l’oració subordinada D’altres anomenen també proposició tant l’oració principal com la subordinada d’una oració composta
proposició
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre…
proposició
Música
Element formal més petit que la semifrase i més gran que el motiu.
La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase
proposició
Lògica
En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats (‘F’, ‘G’, ‘H’; corresponents al verb o predicat verbal) i lletres arguments (‘w’, ‘x’, ‘y’, ‘z’; corresponents al subjecte).
En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx'…
proposició
Literatura
Part del discurs en la qual l’orador enuncia la matèria de què vol tractar.
proposició
Lògica
En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat
proposició
Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina