Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…
Josep Riera i Puntí
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt
Jordi Puntí i Garriga
© Stefanie Kremser / Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el premi Joaquim…
,
Pere Puntí i Terra
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909, continuà la…
Ramon Farrés i Puntí
Literatura catalana
Poeta, narrador i traductor.
Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard
Josep Maria Casanovas Puntí
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià en el periodisme esportiu com a collaborador de Solidaridad Nacional 1964-67 i la Revista Barcelonista Posteriorment treballà a Mundo Deportivo 1967-81 i Dicen 1981 Fou editor i conseller de la revista Don Balón 1976, i editor i fundador del diari esportiu Sport 1979 Collaborà a Ràdio Joventut de Barcelona 1966, Radio Nacional de España 1981 i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983 Treballà a Televisió Espanyola 1969-81, on fou director del programa esportiu Sobre el terreno 1975-81 A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol 1992 Treballà com a director esportiu de…
Magí Puntí i Ferrer
Música
Organista i compositor català.
Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la Misericòrdia, a Lleida A…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,
Marc Capdevila Pons
El 9 Nou / Pere Puntí
Natació
Nedador.
Formà part del Club Natació Vic i el Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya amb el Vic en 100 m braça 1992 i 200 m braça 1990, 1992, i amb el CN Catalunya, en 50 m braça 1998, 2001, en 100 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 i en 200 m braça 1994, 1995, 1998, 2001 Campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1994-97 i 200 m braça 1998, 1999, 2000 i d’estiu en 100 m braça 1995, 1996, 1999, 2000 i en 200 m braça 1996, 1999 Recordista estatal de 50 m braça 1995 i 100 m braça 1996 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i fou internacional en quaranta-tres ocasions Rebé la medalla d’argent de…
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina