Resultats de la cerca
Es mostren 2075 resultats
Medi Ambient: Tecnologia i cultura
Publicacions periòdiques
Publicació semestral de temàtica ambiental i sostenibilista editada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Impulsada el 1991 pel conseller de Medi Ambient Albert Vilalta, tracta monogràficament les grans qüestions ambientals des d’una perspectiva global i local, amb la collaboració dels principals experts i pensadors ambientals tant catalans com internacionals Publicada en català, cada número també inclou les versions en anglès i castellà
José Posada Herrera
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític asturià.
De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876
Jerzy Neyman
Matemàtiques
Matemàtic soviètic, naturalitzat nord-americà.
Juntament amb ESPearson estudià la teoria dels tests d’hipòtesis estadístiques, en la qual introduïren el concepte de potència d’un test i els de primer i segon risc d’error Els seus mètodes estadístics han estat aplicats amb èxit a qüestions concretes d’astrofísica i de cibernètica
Charles Ferdinand Ramuz
Literatura francesa
Escriptor suís d’expressió francesa.
Restà uns quants anys a París 1902-14, on publicà les seves primeres obres Tornà a Suïssa i collaborà en els Cahiers Vaudois 1916 Conreà la poesia Le petit village 1903, Chansons 1914, la narrativa Aline 1905, Présence de la mort 1923, i l’assaig Questions 1935, etc
Académie Nationale de Médecine
Medicina
Institució científica fundada a París el 1820 amb el nom d’Académie Royale de Médicine.
El 1947 adoptà el nom actual És un organisme consultiu encarregat d’estudiar qüestions de salut, d’alimentació i d’higiene pública Consta de 30 membres titulars repartits en vuit seccions Concedeix diversos premis per treballs mèdics Els seus treballs són publicats mensualment dins el Bulletin de l’Académie
Guillem II de Besalú
Història
Comte de Besalú i de Ripoll (1052-66?), fill de Guillem I i d’Adelaida.
Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu
Oleg Nikolajevič Jefremov
Teatre
Director escènic i actor de teatre i de cinema rus.
Hereu de Stanislavskij, proposa un teatre que planteja qüestions ètiques i socials L’any 1949 acabà els seus estudis al MHAT Teatre d’Art de Moscou, del qual esdevingué director el 1970 L’any 1956 organitzà, en el si del MHAT, l’Estudi dels Joves Actors, el futur Sovremennik
fonamental
Música
Nota principal d’un acord i que li dona el nom.
Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la…
monestir de Sant Adrià de Besòs
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya El primer prior fou sant Oleguer 1095-1108 Per qüestions amb els canonges de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa Vallès Occidental
cambra
Història
Nom donat a partir de l’edat moderna a determinats tribunals amb jurisdicció especial.
En són exemples la Star Chamber anglesa 1540-1644, destinada a vetllar per la seguretat de l’estat la Chambre Ardente francesa de l’Antic Règim 1547, per a jutjar els criminals d’estat, o la Reichskammergericht o Cambra Imperial 1495-1806, per a resoldre les qüestions entre els estats imperials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina