Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
entrellaçament quàntic
Física
Propietat d’alguns estats quàntics de sistemes amb més d’una partícula, segons la qual l’estat del sistema complet no es pot representar com el producte directe d’estats separats per a les diverses partícules constituents.
D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997 s’aconseguí…
excitó
Física
Excitació quàntica elemental.
Representa un estat excitat en què hi ha un transport d’energia sense moviment de càrrega elèctrica Hom pot considerar-lo com el conjunt d’un electró i un forat lligats electrostàticament
Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners…
Rolf Tarrach i Siegel
© Universitat de Luxemburg
Física
Físic.
Llicenciat en física per la Universitat de València el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona…
Sin-itiro Tomonaga
Física
Físic japonès.
Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger
Julian Seymour Schwinger
Física
Físic nord-americà.
Estudià i es doctorà a Columbia 1939 i treballà a Berkeley amb RJOppenheimer 1939-41, a Harvard 1945-72 i a Los Angeles des del 1972 Formulà l’electrodinàmica quàntica i introduí la teoria quàntica de camps Compartí amb RPFeynman i STomonaga el premi Nobel de física del 1965
Eduard de Rafael
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona 1960 i doctorat a París 1966, ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980 Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica
Werner Heisenberg
Física
Físic alemany.
Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència
Theodor W. Hänsch
© University of Munich
Física
Físic alemany.
El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència
Max Born
Física
Físic alemany, naturalitzat britànic.
Professor de física teòrica a les universitats de Berlín 1916 i Frankfurt 1919 i director de l’Institut de Física Teòrica de Göttingen 1921 Exiliat d’Alemanya 1933, ensenyà a les universitats de Cambridge i d’Edimburg, fins al final del règim nazi Els seus primers treballs foren contribucions bàsiques a la teoria de les calors específiques 1912 i a l’estudi de les forces de cohesió en els sòlids 1919 a partir de la demostració que l’afinitat química és d’origen elèctric Basant-se en les idees de Werner Heisenberg desenvolupà, en collaboració amb Pascual Jordan, l’anomenada mecànica de les…