Resultats de la cerca

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-tres vegades internacional…

El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona s’havia casat amb Maria Feliu i Coma, que el 1893 rebé el seu nom Cuadras, Feliu i Compañia Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Fills i continuadors seus foren Manuel de Quadras i Feliu Barcelona 1860 — 1927, al qual fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina 1900, i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J Puig i Cadafalch 1905, a la Diagonal de…

Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè executiu…

Tomàs Coma i Miró La primera filatura d'estam Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement Tomàs Coma i la família Quadras Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869 El seu panteó…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…

Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou acadèmic de…

Aleix Vidal-Quadras és elegit president del PP a Catalunya

Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…

La collecció s’inicià amb l’adquisició de llibres i revistes des del precinema en endavant, un fons valuosíssim que després de la guerra civil adquirí tanta importància que depassava l’àmbit privat Actualment es troba dipositada a la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya En morir Pilar de Quadras 1971 sense descendència, Caralt donà el patrimoni a la Fundació Mediterrània, en què es creà un patronat que vetllà per la seva conservació, i perquè romangués a la ciutat de Barcelona lluny de tota especulació El 1988 la Fundació signà un conveni de collaboració amb el Departament de…