Tomàs Coma i els Quadras

Tomàs Coma i Miró. La primera filatura d'estam

Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX. Se li reconegué aquest fet en vida i encara més amb motiu de la seva mort. Però ningú no es preocupà de fer una necrològica del personatge tal com era costum, una necrològica que comencés dient una cosa tan fonamental com la data de naixement

Tomàs Coma i la família Quadras.

Tomàs Coma va néixer a Moià, on hi havia una indústria llanera que portava el seu nom: Coma, Germans, el 1844, Josep Coma i Companyia, el 1860, i Sebastià Coma, el 1869. El seu panteó familiar al cementiri del Poblenou de Barcelona no dóna cap indicació sobre la seva edat. Devia néixer, però, més o menys amb el segle XIX.

Les primeres referències que en tenim el presenten com un petit industrial llaner que entra en la filatura manual d’estam amb dones que pentinaven la llana amb uns raspalls de pues; i, al mateix temps, com un fonedor i constructor de màquines, pensades per a la producció de fil d’estam. Les dues facetes i les dues activitats semblen tenir el mateix objectiu.

Esteve Sairó, el comissionat responsable de la investigació sobre la indústria tèxtil catalana, nomenat el 1840, i que treballa sobre dades i informació del 1841, esmenta que a Catalunya entre els avenços importants que es donen hi ha el de “la filatura de estambres de Mr. Lefevre y Compañía en Gerona, el de igual clase de Ramon Obiols en Barcelona, y en particular el magnífico que en la misma está montando con vapor de 16 caballos D. Tomás Coma” (Repertorio, pàg. 68).

Com acostuma a passar quan falta un producte, quan el país es disposa a fabricar-lo són diversos els qui ho fan alhora. L’esmentat Lefevre —nom inequívocament francès— pot ser el soci de Lefevre i Morell, que uns anys més tard (1850) tindrà una filatura de cotó a Santa Eugènia de Ter, a Girona. Ramon Obiols tenia una fàbrica al carrer de Sant Pere Més Alt, de Barcelona: el 1844 constituirà Ramon Obiols i Companyia.

Anunci de filats d'estam dels hereus de Tomàs Coma (Exposición General Catalana, 1871). Tomàs Coma i Miró és una de les grans figures de la indústria catalana del segle XIX. La seva és la primera filatura d’estam a Catalunya i a l’estat. Tomàs Coma va ser també promotor del Banc de Barcelona i de la Caixa d’Estalvis de Barcelona.

Dels tres projectes, l’únic que reeixirà serà el de Tomàs Coma. L’edifici destinat a filatura era al carrer Peracamps, núm. 1, i es construí entre el 1840 i el 1842. En aquesta darrera data es posarà en marxa la fàbrica, que s’ampliarà més tard en ocupar l’edifici veí, que donava al carrer del Cid, i el del número 6 del mateix carrer de Peracamps, que serà destinat als serveis administratius.

La majoria d’estam produït anava destinat als teixits de mescla. Els seus clients eren, per tant, els teixidors. L’acollida fou molt bona i la indústria de Tomàs Coma es consolidà aviat. El 1845 va obtenir la Creu d’Isabel la Catòlica a l’Exposició de Madrid, una recompensa que es donava només al responsable de la fabricació d’un producte nou a l’estat o de la incorporació d’una nova tècnica productiva. Cinc anys més tard, a la del 1850, li confirmaran el guardó.

La fàbrica estamera comprava llana procedent d’Aragó, Navarra i Extremadura, o sigui llana merina. Les màquines per a pentinar-la i filar-la procedien del taller adjunt a la mateixa fàbrica tèxtil, segons plànols i projectes del promotor. L’any 1850 hi treballaven 300 persones, que feien funcionar 11 màquines de pentinar, 17 de filar amb 3 000 pues, 4 de tòrcer i 6 cardes. La màquina de vapor generava 24 cavalls de força.

La producció es mantindrà i el prestigi dels seus productes també. El cronista de l’Exposició del 1860 a Barcelona i de la de París del 1867 —Orellana— no para de cantar-ne les excel·lències, un mica potser perquè aquest era el seu paper, però també perquè durant tota la vida de Tomàs Coma la seva filatura d’estam es mantindrà com l’única existent, ja que l’intent de la Societat Espanyola fracassarà el 1850.

El 1862, la informació de Giménez Guited sobre aquesta empresa dóna com a maquinària 21 cardes i 4 392 pues, a més del taller de construcció ja esmentat. Els operaris són només 119 i la inversió és de 551 120 rals —27 556 duros.

Esquela de Tomàs Coma (Diari de Barcelona, febrer 1869).

Tomàs Coma morí a Barcelona el mes de febrer de 1869, després d’una curta malaltia. El seu enterrament va ser el de les grans personalitats. El funeral se celebrà a l’església del Pi. No consta que hi assistissin autoritats de cap mena, però sí cinquanta carruatges d’amics i coneguts i els obrers de la fàbrica, que portaren el taüt. Alguns dels obrers trametran una carta al director del Diari de Barcelona en la qual faran constar, entre altres elogis, que “el señor Don Tomás Coma recibió de Dios la inteligencia, todo lo demás lo adquirió por el trabajo, y en sus relaciones con nosotros nunca olvidó que habia sido pobre” (Diari de Barcelona, febrer 1869, pàg. 1870). Francisco Orellana, que havia elogiat la seva obra com a cronista de les exposicions industrials en què havia participat, serà també ara qui es farà càrrec del responsori.

L'inventari de béns d'aquell any 1869 dóna aquestes dades sobre maquinària i instal·lacions de Tomàs Coma i Miró, Filatura d'estam:

• 2 - màquines de vapor de mitjana pressió de 20 cavalls cadascuna
• 1 - caldera de vapor
• 2 - barques de ferro per a pesar la llana
• 2 - premses de ferro
• 2 - màquines espremedores i assecadores per a treure l’oli
• 24 - cardes amb bancada de ferro i 1 amb bancada de fusta
• 1 - diable
• 2 - batuars de llana
• 16 - màquines pentinadores
• 1 - torn de tòrcer
• 1 - assecador de ferro
• 50 - manuars i metxeres
• 23 - màquines de filar
• 1 - taller de reparacions

Un personatge seriós

Inventari de béns de Tomàs Coma i Miró (1869).

Tomàs Coma serà una figura molt activa dintre del que és la vida social i econòmica barcelonina des de la dècada dels anys quaranta fins a la seva mort.

A més de les seves activitats com a industrial, cal destacar el seu paper en dues societats financeres fonamentals: el Banc de Barcelona (1844) i la Caixa d’Estalvis de Barcelona, el banc dels rics i el banc dels pobres. Participà en la fundació del primer amb 40 accions, una xifra relativament important, reservada als amics de Manuel Girona, el seu promotor. Va ser membre de la Junta de Govern o Consell d’Administració del 1846 al 1852. Va ser vocal de la primera caixa d’estalvis catalana des del 1844 fins al 1867 i a més un membre molt actiu, pel que es desprèn de les actes de la seva Junta de Govern. Aquest darrer era un càrrec no remunerat.

Va ser també fundador i president del Crèdit Mercantil (1856), el banc promogut per Antonio López i López, futur marquès de Comillas, on es trobà amb Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal, entre d’altres. Participà en la creació de La Fabril Cotonera, de Reus.

En el terreny institucional, Tomàs Coma fou president de la secció de la llana de l’Institut Industrial de Catalunya (1848). El seu nom figura a sota de tots els documents proteccionistes de l’època. I és amb aquest to de defensa dels interessos dels industrials que cal veure la seva participació en la vida ciutadana, com a regidor de l’ajuntament de Barcelona, primer, diputat provincial després i diputat a les Corts espanyoles, finalment. Era amic del general Prim, del qual tenia un retrat dedicat al seu despatx.

Tomàs Coma no va tenir sort en la seva vida privada. Es va casar tres vegades i n’enviudà dues. Tingué un fill de la primera esposa, que es va morir molt petit. Va tenir un altre fill —Martí Coma i Stagno—, però aquest devia ser fora del matrimoni.

En morir deixà un important patrimoni, segons es pot veure a l’inventari adjunt. Pot sorprendre que el valor de la maquinària i instal·lacions industrials, que foren la base de la seva fortuna, representés només el 12% dels seus actius nets. Aquells eren els anys en què es començava a valorar fortament el terreny a l’Eixample barceloní.

En el seu testament deixà la torre de Sarrià “en el paraje llamado Pedralbes” a la seva tercera esposa, i la resta a una dotzena d’hereus, encapçalats pel seu fill, entre els quals figuren la seva germana Antònia, dos fills d’aquesta i el gendre —Josep Quadras i Prim—, dos germans Coma i Passarell —possibles cosins— i altres personatges vinculats als seus negocis o a la seva vida privada.

Quadras, Feliu i Companyia. La fàbrica de Sabadell

A la mort de Tomàs Coma (febrer de 1869), l’empresa continuà sota la denominació Hereus de Tomàs Coma, sense canvis, amb la fàbrica al carrer Peracamps, núms. 1 i 6. Participaren a l’Exposició barcelonina del 1871 i a la de Viena del 1873, on guanyaren una medalla al mèrit pels seus estams.

Anunci de Quadras, Feliu i Companyia (Guía de Barcelona y sus alrededores, 1887). Quadras, Feliu i Companyia seran els successors de Tomàs Coma i els responsables del trasllat de la fàbrica de Barcelona a Sabadell.

El 1876 canvià el nom i l’accionariat de l’empresa. Desapareixen els successors directes del fundador per línia paterna, els Coma, i arriben els nebots —Feliu i Coma— i els sobrevinguts —Quadras—. La societat es dirà Quadras, Feliu i Companyia i el seu gerent serà Manuel Feliu i Coma.

El nou gerent donarà un impuls a la producció i serà el responsable del trasllat de la fàbrica de Barcelona a Sabadell. El motiu del canvi fou la compra de la filatura d’estam que Josep Badia havia iniciat a Sabadell. Però també hem de tenir en compte la insuficiència dels seus locals barcelonins i l’apropament als llaners de Sabadell i Terrassa.

Al voltant del 1876 —el 1875, diu Carreras i Costajussà— l’empresa treballava ja a Sabadell, si bé de manera no definitiva, instal·lada primer dintre del Vapor Badia i al carrer de les Tres Creus, amb 2 800 pues de filar i, després, al carrer de Sant Oleguer. El 1881 consta que han contractat la construcció d’una fàbrica amb l’enginyer industrial Narcís Nunell, que els plànols estan llestos i que esperen l’autorització del també industrial Pau Turull i Comadran perquè permeti la construcció d’una carretera des de la fàbrica fins a la de Santa Perpètua, a través d’una propietat seva. Els nous terrenys són als afores de la ciutat i al costat del riu Ripoll. Les obres s’iniciaren el 1882 i s’acabaren a mitjan 1883. Hi havia aleshores 9 màquines selfactines, 2 màquines de tòrcer, 11 bobinadores i 12 cardes. Les màquines eren mogudes per una màquina de vapor de 100 cavalls de potència. El cost de la fàbrica, segons la comptabilitat de l’empresa, serà de 517 469 pessetes.

Amb la nova fàbrica es tancarà la de Peracamps. El despatx central es mantindrà a Barcelona, al carrer de Trafalgar núm. 26 —passatge de la Indústria—. De fet l’empresa es presenta aleshores com de Sabadell-Barcelona.

El progrés de l’empresa serà considerable durant aquests anys. El seu gerent també progressa i fa diners. Manuel Feliu i Coma serà president de l’Institut de Foment del Treball Nacional (1882-1884), el càrrec més representatiu dels industrials catalans. Va participar en una operació ben desgraciada, pròpia dels anys de la febre d’or: la constitució del Banc Nacional de Foment —1881—, que, tot i el nom, era una companyia d’assegurances. El seus socis tingueren el seny de liquidar-lo quan no havia fet els dos anys de vida i podien recuperar una part dels diners aportats.

Manuel Feliu i Coma morí cap al final de l’any 1888. El seu fill, Josep Maria Feliu i Ferrer, el substituirà en la gerència de l’empresa. Era enginyer i patentà un sistema de tòrcer el fil de llana.

Josep Quadras i Prim

Josep Quadras i Prim. Dades industrials i de maquinària (1901).

Josep Quadras i Prim (Libro de Oro del Comercio y de la Industria, 1921). Josep Quadras i Prim serà titular únic de l’empresa el 1893. La fàbrica de Sabadell serà ampliada i modernitzada.

Quadras, Feliu i Companyia es convertirà en una societat personal el 1893. Josep Quadras n’era aleshores l’accionista majoritari amb una participació de 800 000 pessetes, equivalents al 65% del capital (1 236 000 pessetes). La seva esposa en tenia un 32% més (396 000 pessetes), de manera que només un 3% quedava al marge de la família Quadras.

Aquí, el primer comentari que cal fer és d’ordre ortogràfic. Tots els membres d’aquesta família escriuen el seu nom amb una C, fins que al voltant del 1922 la canvien més correctament per una Q. A partir d’aquell moment anirem trobant una empresa que es diu Cuadras amb uns accionistes que escriuen Quadras.

Josep Quadras i Prim havia nascut a Vic el 1822 i estava casat amb Maria Feliu i Coma. Quan es va fer càrrec de l’empresa hi havia unes 12 000 pues de filar, servides per dues cardes, i 16 màquines pentinadores. Hi treballaven uns 250 obrers. A la màquina de vapor de 100 cavalls, n’hi havien afegit una altra de la mateixa potència. Gairebé tota la llana que utilitzaven continuava essent espanyola.

Anuncis de la Societat Anònima Successora de Quadras i Prim (El Mercurio, 1915 i Libro de Oro del Comercio y de la Industria, 1921, respectivament).

Un fet important i que demostra l’esforç de modernitat és que aquest any (1893) la fàbrica ja tenia enllumenat elèctric. Aquest trigarà encara vint anys a generalitzar-se.

La fi de segle serà igualment positiva per a aquesta empresa que continua dominant el sector de l’estam, però ja amb competència, i que té com a principals clients els fabricants de draps de Sabadell i de Terrassa i els de mescles. Les dades de maquinària i producció del quadre adjunt demostren la seva expansió.

L’any 1900, Josep Quadras va obtenir la ratificació d’un títol nobiliari antic, el de baró de Quadras. Morirà el 30 de desembre de 1901.

La Societat Anònima Successora de Quadras i Prim

El 1902 es constituirà la SA Successora de Quadras i Prim. Però en aquest cas no representa la simple transformació de naturalesa de la societat anterior, ja que hi ha incorporació de nous accionistes i aportacions de capital nou. Entre els accionistes, hi figura Francesc de Paula Pons i Pla, el cotoner de Manresa, i el comerciant de vins Pere G. Maristany.

El capital escripturat de Successora de Quadras i Prim fou de 2 milions de pessetes, repartit en 4 000 accions de 500 pessetes cadascuna. Les aportacions dels Quadras es valoraren en 1 235 000 pessetes. L’empresa hagué de fer publicitat de les noves accions per col·locar-les. L’exercici del 1902 es tancà amb 490 000 pessetes en accions en cartera i haurà d’arribar el del 1903 perquè es desemborsi tot el capital. No era fàcil col·locar accions d’empreses tèxtils, com comprovarà també, i poc més tard, la Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats.

La família Quadras era representada especialment per Manuel i Antoni Quadras i Feliu, fills de Josep Quadras. El primer director de l’anònima serà Frederic Medina i Serra.

Manuel de Quadras i Feliu, baró de Quadras (Foment del Treball Nacional).

Pel que fa als resultats, la marxa de l’empresa serà sempre positiva i d’una gran correcció de beneficis, amb els alts i baixos propis de la conjuntura. L’any 1904 la fàbrica de Sabadell va rebre la visita d’Alfons XIII. El 1906, en morir el gerent, va ser substituït per Ramon Picart i Felip, que havia ingressat a l’empresa el 1886 i que ocuparà el càrrec fins el 1940.

L’any 1905 la SA Successora de Quadras i Prim absorbirà la fàbrica d’estam de Coll, Germans, Societat en Comandita, a l’Hospitalet de Llobregat. Ignasi Coll i Portabella entrarà al consell d’administració de l’anònima. Aquest ampliarà el capital de 2 a 3 milions de pessetes per donar entrada als nous socis.

Ignasi Coll i Portabella és un personatge important. Nascut a Sevilla el 1856, de pares catalans, inicià les seves activitats professionals a Sabadell i a Terrassa, on residí i on aprengué tot el que es podia aprendre sobre el comerç i la indústria de la llana. Fou comerciant i industrial a través de l’empresa familiar Coll Germans, amb despatx i domicili barceloní a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 256. Tenia allí un important negoci de llana a l’engròs, conseqüència del seu coneixement de les províncies productores espanyoles, que havia recorregut, i un magatzem de cereals. El 1894 Coll Germans establí una filatura d’estam a l’Hospitalet, que és la que s’integrarà a Quadras i Prim. Ignasi Coll mantindrà la seva personalitat com a industrial en altres empreses i especialment a Damm, SA, la fàbrica de cervesa (La cervesa i la SA Damm).

Els anys de la Gran Guerra seran excellents per a l’empresa com per a totes les del ram. Els beneficis pujaran sobtadament el 1915 per a baixar també sobtadament el 1921. La política proteccionista de la dictadura de Primo de Rivera tornarà a afavorir els resultats.

L’any 1925 la seva filatura consumia 1 400 000 quilograms de llana bruta i produïa 346 000 quilograms de fil. Als filats i torçats d’estam tradicionals de la casa s’havia afegit el fil de llana per a labors.

SA Successora de Quadras i Prim. Beneficis i rendibilitat (1902-1935).

SA Successora de Quadras i Prim. Dades dels balanços dels dos primers anys (a l'esquerra) i producció de fil (1902-1926).

Fets posteriors

• 1927 - El domicili social es trasllada a Barcelona, a un immoble de propietat, el núm. 5 de la Via Laietana.
• 1930 - Es pren una participació majoritària a la Societat Anònima de Tintoreria, amb domicili a Sabadell.
• 1936-39 - La fàbrica fou confiscada i l’empresa col·lectivitzada.
• 1940 - Al final de la guerra, els seus propietaris trobaren la fàbrica intacta.
• 1948 - Per primera vegada a la seva història, l’empresa dóna un resultat negatiu. Les causes són la manca de primeres matèries, les restriccions elèctriques i la impossibilitat de renovar maquinària, pròpies d’aquests anys.
• 1951 - L’empresa torna a fer beneficis.
• 1955 - Mala situació de tresoreria. Tornen els resultats negatius. Enfrontament entre els consellers.
• 1979 - Es tanca la fàbrica.

SA Successora de Quadras i Prim. Capital.

Així, l'empresa haurà tingut al llarg de la seva història (1842-1979) les denominacions següents:

• 1842-1869: Tomàs Coma i Miró
• 1869-1876: Hereus de Tomàs Coma
• 1876-1893: Quadras, Feliu i Companyia
• 1902-1979: SA Successora de Quadras i Prim

Anunci de la fàbrica de filats d'estam de Quadras i Prim (Guía ilustrada de España y Portugal, 1901).

Anunci de Quadras i Prim (Barcelona Artística i Industrial, 1907).

Paper comercial de la Societat Anònima Successora de Quadras i Prim.

Acció de Societat Anònima Successora de Quadras i Prim, 1958.