Resultats de la cerca

Partidari del rei arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona 1713-1714 per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artillers especialitzats en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla Collaborà amb el general Joan Baptista Basset Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa Acabada la guerra, es negà a collaborar amb els vencedors

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més proper que el…

Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994 rebutjà la…

Es graduà en filosofia a Harvard el 1930, però ben aviat el seu interès es decantà vers l’arquitectura Escriví amb Henry-Russell Hitchcock Jr, The Internacional Style Architecture since 1922 1932, influent assaig que introduí el terme estil internacional en arquitectura Aquest any fou nomenat el primer director del Departament d’Arquitectura del Museu d’Art Modern de Nova York MoMA fins el 1934, i novament en 1945-48, període durant el qual escriví Mies van der Rohe 1947 En 1940-43 estudià arquitectura a Harvard, i fou influït per MBreuer i Mies van der Rohe, i amb aquest collaborà en el…

Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada,…

Arqueològicament, hom no en sap res Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guants El nom, kerrētanoí κερρητανοι en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri ‘porc’

Segons les proclames de la campanya, tenia com a objectiu el sorgiment de “l’home nou”, el qual havia de realitzar la utopia del comunisme a la República Popular de la Xina L’element central de la campanya era el combat contra els obstacles que n’impedien l’assoliment, identificats en els elements “burgesos”, “reaccionaris”, “burocràtics”, “contrarevolucionaris”, etc, a l’interior del partit, de l’Estat i, especialment, entre els intellectuals Mao dirigí els seus atacs contra el que qualificà de “relíquies” en l’àmbit del pensament, els costums i la cultura, cosa que a la pràctica es reflectí…

El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…